I. Una història d'amor?
Ell
s'hi va apropar amb les celles cap amunt, només buscava una
mirada, un somriure de complicitat. Ella es va aturar un moment i va
deixar que ell s'hi apropés; tan bon punt el va sentir a prop
es va donar la volta i amb els ulls plorosos el va abraçar.
Ja
feia unes setmanes que feien plegats el trajecte cap a casa. Ell se'n
va enamorar a primera vista i a la primera conversa ja sabia qui era:
- Perdona, et pengen unes fulles dels cabells -li va dir ell, amb nervis.
- Ah, gràcies, se'm deuen haver quedat enganxades a la sortida del centre -respongué ella mentre buscava les fulles amb les seves mans.
- Deixa que t'ajudi. Ets nova en aquest trajecte, jo el faig fa uns mesos i mai no t'havia vist -li digué ell.
- Sí, sempre torno per aquest camí, m'agrada molt perquè l'airet arrossega l'olor de les flors -li va confessar ella tot caminant amb el cap baix, com avergonyida.
- A mi també m'agrada molt aquest camí, està poc arreglat però també té el seu atractiu, no me n'havia adonat de lo de les flors, però és veritat -deia sorprès ell-. Jo vinc del port, aquesta temporada estic ajudant amb els vaixells, arreglant coses aquí i allà. Normalment prenia el recorregut de la costa però fa un temps que vaig descobrir aquest i m'agrada més, no sabia per què, però ara ja ho sé. Tu fa molt de temps que vens per aquí?.
- Fa un mes que em cuido dels nens a aquesta banda, és una tasca esgotadora, però dóna moltes satisfaccions -contestava ella, amb amabilitat.
- Perdona, et pengen unes fulles dels cabells -li va dir ell, amb nervis.
- Ah, gràcies, se'm deuen haver quedat enganxades a la sortida del centre -respongué ella mentre buscava les fulles amb les seves mans.
- Deixa que t'ajudi. Ets nova en aquest trajecte, jo el faig fa uns mesos i mai no t'havia vist -li digué ell.
- Sí, sempre torno per aquest camí, m'agrada molt perquè l'airet arrossega l'olor de les flors -li va confessar ella tot caminant amb el cap baix, com avergonyida.
- A mi també m'agrada molt aquest camí, està poc arreglat però també té el seu atractiu, no me n'havia adonat de lo de les flors, però és veritat -deia sorprès ell-. Jo vinc del port, aquesta temporada estic ajudant amb els vaixells, arreglant coses aquí i allà. Normalment prenia el recorregut de la costa però fa un temps que vaig descobrir aquest i m'agrada més, no sabia per què, però ara ja ho sé. Tu fa molt de temps que vens per aquí?.
- Fa un mes que em cuido dels nens a aquesta banda, és una tasca esgotadora, però dóna moltes satisfaccions -contestava ella, amb amabilitat.
La
conversa es va animar però no la van poder continuar. Ella va
arribar al seu destí i es van acomiadar tímids. Amb el
pas dels dies, les converses agafaven més profunditat. Així
fou com ella li va explicar que en aquell moment estava vivint en
parella. El seu company no era mala persona i, en qualsevol cas,
aquella relació no trigaria gaire en desfer-se. Per la seva
banda, ell havia conegut moltes dones, però mai no havia
sentit aquella atracció tan forta. El seu interès per
ella creixia a cada instant, a cada paraula.
L’endemà,
la lluna els somreia. S’havia fet tard i el seu camí, que ja
era més lent que de costum, es va eternitzat. No podien
dissimular el desig i a cada moment es desviaven del camí per
trobar una mica d’intimitat. Ella el petonejava a cada instant, i
ell li corresponia alegre, allò era l’inici d’una amistat
íntima, sense dubte.
<scratch>
De veritat crèieu que us explicaria una historia
d’amor?</scratch>
En
veure el seu somriure en la llunyania i la seva expressió
adolescent, en Ske-rè es va adonar del que estava succeint.
Quan es van acomiadar es va llençar cap al nou amic de la seva
parella, violentament. Ella va fugir cridant i demanant auxili. Els
veïns van aconseguir separar-los davant la mirada atònita
del periodista estranger.
[cas]
I. ¿Una historia de amor?
Él
se acercó a ella con las cejas apuntando hacia arriba, sólo
suplicaba una mirada, una sonrisa de complicidad. Ella se detuvo un
momento y le dejó acercarse; en cuanto lo sintió cerca
se giró y, con los ojos casi llorosos, le abrazó.
Hacía
ya varias semanas que compartían el trayecto hacia casa. A él
le gustó desde el mismo instante en el que la vio y en la
primera conversación ya supo quién era:
- Perdona, tienes una rama en el pelo -balbuceó él.
- Ah, gracias, se me debe haber quedado enganchada al salir del centro -respondió ella mientras buscaba la rama con sus manos.
- Deja que te ayude, eres nueva en este trayecto, yo lo hago hace algunos meses y nunca te había visto -le espetó él.
- Sí, siempre vuelvo por este camino, me gusta mucho porque la brisa te trae el aroma de las flores -le confesó su secreto sin detener-se con la cabeza gacha, como avergonzada.
- A mí también me gusta mucho este camino, está un poco descuidado pero también tiene su atractivo, no me había dado cuenta de lo de las flores, pero es cierto -se sorprendió él-. Yo vengo del puerto, esta temporada estoy ayudando con los barcos, arreglando cosas aquí y allá. Normalmente tomaba el recorrido de la costa pero hace un tiempo que descubrí éste y me gusta más, no sabía por qué, ahora me acabo de enterar. ¿Tú hace mucho tiempo que vienes por aquí?
- Hace ya un mes que cuido a los niños de este lado, es una tarea agotadora, pero da muchas satisfacciones... -contestó ella, amablemente.
- Perdona, tienes una rama en el pelo -balbuceó él.
- Ah, gracias, se me debe haber quedado enganchada al salir del centro -respondió ella mientras buscaba la rama con sus manos.
- Deja que te ayude, eres nueva en este trayecto, yo lo hago hace algunos meses y nunca te había visto -le espetó él.
- Sí, siempre vuelvo por este camino, me gusta mucho porque la brisa te trae el aroma de las flores -le confesó su secreto sin detener-se con la cabeza gacha, como avergonzada.
- A mí también me gusta mucho este camino, está un poco descuidado pero también tiene su atractivo, no me había dado cuenta de lo de las flores, pero es cierto -se sorprendió él-. Yo vengo del puerto, esta temporada estoy ayudando con los barcos, arreglando cosas aquí y allá. Normalmente tomaba el recorrido de la costa pero hace un tiempo que descubrí éste y me gusta más, no sabía por qué, ahora me acabo de enterar. ¿Tú hace mucho tiempo que vienes por aquí?
- Hace ya un mes que cuido a los niños de este lado, es una tarea agotadora, pero da muchas satisfacciones... -contestó ella, amablemente.
La
conversación se animó pero no pudieron continuarla.
Ella llegó a su destino y se despidieron tímida y
torpemente. Con el paso de los días, las conversaciones
alcanzaban mayor profundidad. Así fue como ella le explicó
que estaba viviendo en pareja. Su compañero no era un mal
tipo, y en cualquier caso, esa relación no tardaría en
deshacerse. Por su parte, él había conocido muchas
mujeres, pero nunca había sentido una atracción tan
fuerte. Su interés por ella estaba creciendo a cada instante,
a cada palabra.
Al
día siguiente, la luna llena les sonreía. Se había
hecho tarde ya y su camino, más lento que de costumbre, se
había eternizado. No podían disimular las ganas y a
cada momento se desviaban del camino para besarse con un poco de
intimidad. Ella le besaba a cada instante, él le correspondía
alegre, aquello era el inicio de una amistad íntima.
<Scratch>
¿De verdad creíais que os iba a explicar una historia
de amor? </scratch>
Al
ver su sonrisa a lo lejos y su expresión adolescente, Ske-ré
se apercibió de lo que estaba ocurriendo. Cuando se
despidieron se abalanzó sobre el nuevo amigo de su pareja,
violentamente. Ella huyó gritando y pidiendo auxilio. Los
vecinos consiguieron separarlos ante la mirada atónita del
periodista extranjero.